En aquest blog mostro treballs de dos estils musicals en els quals he participat tocant com a músic en diferents bandes i que els he tingut presents a la hora d´harmonitzar o adaptar cançons infantils. rock 1 rock 2 rock 3 rock 4 rock 5 rock 6 rock 7 rock 8 rock 9 rock 10 rock 11 rock 12 rock 13 rock 14 rock 15 rock 16 rock 17

La nineta i el rector

LA NINETA DEL RECTOR (Popular catalana. Adaptació rumbera: Josep Vergés)

Sota d´un roure de genollons hi ha un nineta collint brancons,
fresca i alegre la feina fa, canta que canta que cantarà.

Mentre collia l´últim brancó per la roureda baixa el rector,
fresc com un bitxo, gras com un trumfo, quan és amb ella salta del ruc.

" Jo per tes penes te´n tiro un vel, perquè quan moris vagis al cel.
Tu has de fer-me sens remissió una abraçada i un gros petó"

" Jo una abraçada no li faré, sinó dos-centes, dos mil també.
Però si ve el pare que mai fa tard i ens hi atrapa Déu nos en guard.

Pugi a aquest arbre, senyor rector, per veure el pare si ve o no.
Que si acàs ve, que mai fa tard i ens hi atrapa Déu nos en guard."

Mentre pujava ell tot feixuc, ella d´un brinco s´enfila al ruc.
I es queda el pobre, senyor rector, sense abraçada, ruc ni petó,

Sense abraçada, ruc ni petó...
la nineta i el rector mp3

El marxant

EL MARXANT (Popular catalana. Adaptació rumbera: Josep Vergés)

Sóc un pobre marxant
que pel món va voltant,
amb el fardo a l´esquena,
amb el fardo a l´esquena.

Menjant molt malament,
sempre de cara al vent,
amb la bossa poc plena,
amb la bossa poc plena.

Cridant, cridant:
-Apa noies, el marxant!
que tot ho venc:
sí, pagant,
cridant: Marxant, marxant, marxant.

Venc mitges i mitjons,
trenzilles i botons,
calçotets i samarretes,
calçotets i samarretes.

També en venc uns sostens,
i faixes permanents,
per les noies mal fetes,
per les noies mal fetes.

Cridant, cridant...

Quan unes mitges venc
de seguida n´hi comprenc
com té les pantorrilles,
com té les pantorrilles.

I jo que no en sóc gens fluix
de seguida n´hi conec el gruix,
ja se m´alcen les patilles,
ja se m´alcen les patilles.

Cridant, cridant...
El marxant mp3

Corrandes rumbejar

CORRANDES RUMBEJAR ( popurri de corrandes. Adaptació rumbera: Josep Vergés)

Si voleu ballar corrandes
veniu al nostre carrer;
que les xiques s´enamoren
dels xicots que ballen bé.

Oidà, oidà,
rumbeja les corrandes;
oidà, oidà,
corrandes rumbejar.

Diuen que les morenetes
tenen un mirar estrany;
val més una horeta d´elles
que de les blanques un any.

Oidà, oidà...

De cançons i de follies
us en cantaré deu mil;
que les porto a la butxaca
lligadetes amb un fil.

No em donguéssiu arengades,
no em donguéssiu bacallà;
que em deixen la boca seca
i m´eixuguen el cantar.

Oidà, oidà...

Diuen que només les lletges
tenen cabuda en el cel;
si és veritat moreneta,
dreteta vas a l´infern.

El primer bes que em donares
me va arribar dins el cor,
si els teus llabis repeteixen
a mi em causaran la mort.

Oidà, oidà...

Si n´he feta alguna pega
me la poden perdonar;
si n´he feta alguna pega
amb el cantar i el sonar.

Oidà, oidà...
Corrandes rumbejar mp3

L´Eufòric

L´EUFÒRIC ( Text: Pere Quart. Música: Josep Vergés)

Bon punt arriba la primavera
tot jo em revifo sota l´oreig,
i em vénen ganes d´anar al darrera
de la primera noia que veig.

Miro les fulles, les orenetes,
miro les roses i el blau serè
i sovint provo de fer quartetes
com els poetes de bona fe.

Sóc viu i ja en tinc prou,
em sento fresc i nou,
com si sortís de l´ou,
com si sortís de l´ou.

Germà que plora perquè no el deixa
la grapa cega del sofriment;
germà que clama rera la reixa,
germà que es queixa tant justament:

Vull que em perdonin la benauraça,
que avui em toca -demà no ho sé-;
vull que no perdin mai l´esperança,
que el mal es cansa tant com el bé.

Sóc viu...
L´eufòric mp3

Aguanto el cop

AGUANTO EL COP ( Text: Pere Quart - del poema " Cançó folk del nou pobre"- Música: Josep Vergés)

Regracio al meu destí
i a la meva poca traça
perquè un dia, a mig camí,
em deixaven sense un bri.

A pesar de tantes noses
em veig força independent
i més lliure que el torrent
que té marges i rescloses.

Pas a pas, i no de bou,
cada mes em gasto el sou;
em ve just, però en tinc prou.
No estalvio ni faig deutes
(tret que em sagnin terapeutes)
Així em sento més a prop
dels petits que el gran menysprea
i com ells aguanto el cop.

Ara sento pietat
dels companys que han fet fortuna
en diner i potestat,
presoners de llur estat.

I no estic pas poc content
del treball obligatori
que m’obliga un deure urgent
com a tanta i tanta gent.

Pas a pas, i no de bou...

Però el cas és transparent:
ja no sóc terratinent,
ja no puc fer testament,
hissa, hissa, hissa, hissa!
Net de cor i de calaix,
tiro dret, no de biaix(bis).

Pas a pas i no de bou...
I com ells aguanto el cop,
aguanto el cop.
Aguanto el cop mp3

Fulano de tal

FULANO DE TAL ( Text: Anònim cubà. Música: Josep Vergés)

Yo soy el José Tomás
de los ojos colorados;
hasta los diablos me huyen
porque en el infierno he estado.

Quien vaya a cantar conmigo
que examine su memoria;
porque yo aprendí a cantar
con ángeles de la gloria.

Yo soy fulano de tal,
criado con leche de coco;
al que le ponga la mano,
si no muere queda loco.

El que va a cantar conmigo
beba primero la tonga;
me llamo José María,
hijo de la negra conga.

Estando yo en proporción
y teniendo el cuerpo en clase,
de lo que mi boca dice
mi brazo lo satisface.

Yo soy fulano de tal...
Fulano de tal mp3

Habana

HABANA ( Text: Eladio Pérez. Música: Josep Vergés)

Pa la ciudad de Habana mando esta canción
y un par de revistas del corazón:
" Vanidades" y "Hola" y divisas, jabón y zapatos;
y para esas mulatas un pedazo de mi cora...

Son, son: Majela, Katiuska, Missladies, Teresa...
Son, son, son: princesas mulatas, blanquitas y prietas.

Habana, habana, laboratorio de sueños.
Habana, habana, calidoscopio de recuerdos.
Habana, habana, donde se olvidó el tiempo.
Habana, habana, donde aprendí a perderlo.

Cogí un petrolero en el Malecón
hasta calle Obispo y ahí apareció
Don Francico, un cubano muy prieto, sabio historiador,
que en la lucha grecoromana fué un campeón.

Son, son, son: frijoles, ron blanco, arroz y yuca.
Son, son, son: José Martí, Castro y Ché el león.

Habana, habana...

Me subí al tejado cuando tu papá llegó
y allí escuché la rumba y el guaguancó.
Golpean mi alma los cueros
como en tus ojos la belleza.
Y en la Víbora esa noche
Dios, Dios nos unió.

Son, son: paleros, santeros y babalaos.
Son, son, son: me hechiza tu cuerpo como un tumbao.

Habana, habana...
Habana mp3

La cola del león

LA COLA DEL LEÓN (Text: Juan Díaz. Música: Josep Vergés)

Eras una chica como de celofán,
con tus labios gruesos pintados al estilo francés;
me rondaste como a una presa
moviendo tu bandera trasera
y yo caí...como una mosquita ciega.

Tú la cola del león,
yo la cabeza del ratón.
Tu escogiste ser la primera
y yo la cabeza.

Al cabo de un tiempo ya te vi el plumero,
siempre colgada de mi brazo pensando sólo en parné;
mucha fachada y palabra, poca caricia sincera,
mucha estrategia de guerra
pero pocas palabras que te llenan.

Tú la cola...

Por eso llegó un día que te dije: " Basta ya,
yo no soy tu juguete,
ya ahora no me vengas con un triste papel"
Tu no me amabas, tu no me amabas,
sólo me utilizabas,
véte lejos con tus cuentos
de chica de telenovela barata.

Tú la cola...
La cola del león mp3