La nineta i el rector



LA NINETA DEL RECTOR (Popular catalana. Adaptació rumbera: Josep Vergés)

Sota d´un roure de genollons hi ha un nineta collint brancons,
fresca i alegre la feina fa, canta que canta que cantarà.

Mentre collia l´últim brancó per la roureda baixa el rector,
fresc com un bitxo, gras com un trumfo, quan és amb ella salta del ruc.

" Jo per tes penes te´n tiro un vel, perquè quan moris vagis al cel.
Tu has de fer-me sens remissió una abraçada i un gros petó"

" Jo una abraçada no li faré, sinó dos-centes, dos mil també.
Però si ve el pare que mai fa tard i ens hi atrapa Déu nos en guard.

Pugi a aquest arbre, senyor rector, per veure el pare si ve o no.
Que si acàs ve, que mai fa tard i ens hi atrapa Déu nos en guard."

Mentre pujava ell tot feixuc, ella d´un brinco s´enfila al ruc.
I es queda el pobre, senyor rector, sense abraçada, ruc ni petó,

Sense abraçada, ruc ni petó...