El marxant



EL MARXANT (Popular catalana. Adaptació rumbera: Josep Vergés)

Sóc un pobre marxant
que pel món va voltant,
amb el fardo a l´esquena,
amb el fardo a l´esquena.

Menjant molt malament,
sempre de cara al vent,
amb la bossa poc plena,
amb la bossa poc plena.

Cridant, cridant:
-Apa noies, el marxant!
que tot ho venc:
sí, pagant,
cridant: Marxant, marxant, marxant.

Venc mitges i mitjons,
trenzilles i botons,
calçotets i samarretes,
calçotets i samarretes.

També en venc uns sostens,
i faixes permanents,
per les noies mal fetes,
per les noies mal fetes.

Cridant, cridant...

Quan unes mitges venc
de seguida n´hi comprenc
com té les pantorrilles,
com té les pantorrilles.

I jo que no en sóc gens fluix
de seguida n´hi conec el gruix,
ja se m´alcen les patilles,
ja se m´alcen les patilles.

Cridant, cridant...